Trazas de fabricación, procesos de modelado y "maneras de hacer" en la producción cerámica de la Prehistoria reciente del Levante de la Península Ibérica

Els processos de modelat constitueixen un dels marcadors més representatius sobre les maneres de fer i de les conductes dels productors que elaboraven les ceràmiques. A més a més, aquestes practiques poden ser indicatives de la transmissió de coneixements tècnics i de l'estructura sòcio-econòmica en la producció ceràmica. Els mètodes que permeten reconstruir aquestes tècniques en Arqueologia Prehistòrica es basen en l'ampli repertori de traces tecnològiques que generalment queden preservades en els recipients ceràmics. Aquest projecte de tesis s'ha focalitzat en proporcionar noves evidencies sobre aquestes pràctiques de modelat a partir de les anàlisis de traces i explorant el seu potencial i limitacions al aplicar-se en diversos contextos arqueològics. Així, aquesta tesis es composa d'un compendi de publicacions científiques basades en la reconstrucció dels processos de modelat de ceràmiques en dos contextos històrics: el desenvolupament del Neolític antic i el final de la Edat del Bronze al Llevant de la Península Ibèrica. Des de l'inici del procés de neolitització al Mediterrani occidental van coexistir dos tradicions i pràctiques tècniques diferents en la producció ceràmica en diferents àrees del Mediterrani: les tècniques de colombins i la tecnologia de partxes en espiral. Les investigacions sobre Cova del Frare (Barcelona, 5217-4796 cal. ANE) y Cueva de El Toro (Málaga, 5280-4780 cal. ANE) constitueixen les primeres evidencies sobre el modelat de ceràmiques al nord-est i sud peninsular i demostren la distribució de la tecnologia de partxes amb les tècniques de colombins i d'altres processos (moldejat i ús de discs ovals). Totes aquestes evidencies suggereixen la transmissió de les mateixes pràctiques de modelat amb el procés de neolitizació a la Península Ibèrica, però també l'emergència de lleugeres variacions o canvis en la producció ceràmica. Igualment, en cronologies més recents les tècniques de colombins també van prevaldre al nord-est peninsular (La Dou i l'Espina C, 2a meitat V mil·lenni ANE), però altres processos com el moldejat també degueren d'haver estat potencialment utilitzats en la producció ceràmica durant la transició cap al Neolític mig en aquesta àrea. L'horitzó del Bronze final al nord-est de la península Ibérica està marcat per tota una sèrie de transformacions socials i econòmiques, l'emergència de models d'organització regionals, així como la progressiva generalització de les necròpolis d'incineració. La reconstrucció dels processos de modelat en els assentaments de La Dou (Girona, 1260-920 cal. ANE), Genó (Lleida, c. 1278-906 cal. ANE) i la necròpolis d'incineració de El Pi de la Lliura (Girona, c. 1017-739 cal. ANE), localitzats en diferents àrees i corresponents a diferents contextos arqueològics, mostren que l'existència d'aquestes variacions regionals varen poder-se traslladar a l'esfera de la producció ceràmica, però que, al mateix temps, aquestes comunitats també compartien unes practiques de modelat molt similars. Així mateix, al avaluar els processos de modelat a escala intra-site, al Pi de la Lliura es varen mantenir unes mateixes maneres durant el seu temps d'utilització, mentre que als assentaments de La Dou i Genó la variabilitat existent en aquestes pràctiques indicaria que varis productors o grups productors estaven a càrrec de la fabricació ceràmica. Per últim, aquestes contribucions demostren el potencial dels enfocaments metodològics basats en les anàlisis de traces com un marc indicatiu i reproduïble dels processos de modelat. Així mateix, l'ús de varies aproximacions a diferents escales (intra-site, regional, macro-regional i comparatives amb altres atributs ceràmics) proporcionen una millor comprensió i interpretació d'aquestes pràctiques en els contextos arqueològics.Los procesos de modelado constituyen uno de los marcadores más representativos sobre las maneras de hacer y de las conductas de los productores que elaboraban las cerámicas. Además, estas prácticas pueden ser indicativas de la transmisión de conocimientos técnicos y de la estructura socio-económica en la producción cerámica. Los métodos que permiten reconstruir estos procesos en Arqueología Prehistórica se basan en el amplio repertorio de trazas tecnológicas que generalmente quedan preservadas en los recipientes cerámicos. Este proyecto de tesis se ha focalizado en proporcionar nuevas evidencias sobre estas prácticas de modelado a partir de los análisis de trazas y explorando su potencialidad y límites al aplicarse en diversos contextos arqueológicos. Por ello, esta tesis se compone de un compendio de publicaciones científicas basadas en la reconstrucción de los procesos de modelado de cerámicas de dos contextos históricos: el desarrollo del Neolítico antiguo y el final de la Edad del Bronce en el Levante de la península Ibérica. Desde el inicio del proceso de neolitización en el Mediterráneo occidental coexistieron dos tradiciones y prácticas técnicas en la producción cerámica localizadas en áreas separadas del Mediterráneo: las técnicas de colombinos y la tecnología de parches en espiral. Las investigaciones sobre Cova del Frare (Barcelona, 5217-4796 cal. BCE) y Cueva de El Toro (Málaga, 5280-4780 cal. BCE) proporcionan las primeras evidencias sobre el modelado de cerámicas en el nordeste y sur peninsular y demuestran la distribución de la tecnología de parches junto con las técnicas de colombinos y con otros procesos (moldeado y uso de discos ovales). Todas estas evidencias sugieren una transmisión de las mismas prácticas de modelado con el proceso de neolitización en la península Ibérica, pero también la emergencia de ligeras variaciones o cambios en la producción cerámica. Asimismo, en cronologías más recientes las técnicas de colombinos prevalecieron en el nordeste peninsular (La Dou y la Espina C, 2a mitad V milenio ANE), pero otros procesos como el moldeado también debieron ser potencialmente utilizados en la producción cerámica durante la transición hacia el Neolítico medio en esta área. El horizonte del Bronce final en el nordeste de la península Ibérica está marcado por toda una serie de transformaciones sociales y económicas, la emergencia de modelos de organización regionales, así como la progresiva generalización de las necrópolis de incineración. La reconstrucción de los procesos de modelado en los asentamientos de La Dou (Girona, 1260-920 cal. ANE), Genó (Lleida, c. 1278-906 cal. ANE) y la necrópolis de incineración de El Pi de la Lliura (Girona, c. 1017-739 cal. ANE), localizados en distintas áreas y correspondientes a distintos contextos arqueológicos, muestran que la existencia de estas variaciones regionales pudieron trasladarse a la esfera de la producción cerámica, pero que, a su vez, estas comunidades también compartieron igualmente unas prácticas de modelado muy similares. Asimismo, al evaluar la variabilidad de los procesos de modelado a escala intra-site, en El Pi de la Lliura se mantuvieron las mismas maneras de hacer a lo largo de su tiempo de uso, mientras que en los asentamientos de La Dou y Genó la variabilidad de estas prácticas seria indicativo de que varios productores o grupos productores estaban a cargo de la fabricación cerámica. Por último, estas contribuciones demuestran el potencial de los enfoques metodológicos basados en los análisis de trazas como un marco indicativo y reproducible para reconstruir los procesos de modelado. Además, el uso de varios enfoques a distintas escalas (intra-site, regional, macrorregional y comparativas con otros atributos cerámicos) proporcionan una comprensión e interpretación más detenida de los procesos de modelado de cerámicas en los contextos arqueológicos.Forming processes are considered one of the most representative markers of the ways of doing and the technical behavior of pottery producers. Likewise, these practices can be indicative of the transmission of know-how and the socioeconomic structure of ceramic production. The methods for reconstructing these processes in Prehistoric Archaeology are based on a wide repertoire of technological features that are generally preserved on pottery vessels. This PhD thesis has focused on providing new insights into these forming practices based on the analysis of macrotraces and the exploration of the potential and constrains of this method in diverse archaeological contexts. Hence, the present PhD is composed of a compendium of scientific papers based on the reconstruction of pot-forming processes from two historical contexts: the development of the Early Neolithic and the end of the Bronze Age in the Mediterranean Levant of the Iberian Peninsula. Since the onset the Neolithisation process in the Western Mediterranean, two technical traditions and practices coexisted within the early ceramic productions in separate areas of the Mediterranean: the coiling techniques and the spiralled patchwork technology. The research based on Cova del Frare (Barcelona, 5217-4796 cal. BCE) and Cueva de El Toro (Málaga, 5280-4780 cal. BCE) provide the first insights into the ceramic forming processes in the northeast and south Iberian Peninsula and demonstrates the distribution of the patchwork technology with the coiling techniques and other processes (moulding and oval discs). All this evidence suggests the transmission of very similar forming practices with the spread of the Neolithisation process in the Iberian Peninsula, but also the emergence of slightly variations or changes in pottery manufacture. Furthermore, the coiling techniques also prevailed in more recent chronologies in the northeast Iberia (La Dou and Espina C, 2nd half of the V millennium BCE), but other processes such as moulding must were potentially used in the ceramic production with the transition to the Middle Neolithic in this area. The end of the Bronze Age in the northeastern Iberian Peninsula was marked by several social and economic transformations, the emergence of regional modes of organisation, as well as the progressive generalisation of cremation cemeteries. The reconstitution of forming processes in the archaeological settlements of La Dou (Girona, 1260-920 cal. BCE), Genó (Lleida c. 1278-906 cal. BCE) and El Pi de la Lliura cemetery (Girona, c. 1017-739 cal. BCE), located in separate areas and correspondent to diverse archaeological contexts, show that these regional variations were possibly transferred to the sphere of ceramic production, but these communities equally shared very similar forming practices. In addition, the existent variability in pottery forming was assessed at an intra-site scale, revealing the maintenance of the same ways of doing throughout the use of El Pi de la Lliura cemetery, compared to the more variable practices documented in the settlements of Genó and La Dou, where ceramic production would have been in charge of several producers or producer groups. Finally, these contributions demonstrate the potential of methodological approaches based on the analysis of manufacturing traces as an indicative and reproducible framework for reconstructing pottery forming processes. Furthermore, the use of several approaches at different scales of analysis (intra-site, regional, macroregional and cross-analysis with other ceramic attributes) provide a more thorough understanding and interpretation of forming practices in the archaeological contexts